– M’estic morint -li vaig dir. – Tu i tothom. celebro l’arribada del juliol, aquesta onada de calor horrible i les meves noves sis picades de mosquit amb una cervesa. O dues, va, que és divendres. En aquesta tarda tediosa sembla que ni la nevera refresqui prou ni el ventilador tingui prou força per desempallegar-se […]
«La gent està cansada i farta d’estar cansada i farta» llegint una notícia m’he topat amb aquesta frase que, vés per on, m’identifica de dalt a baix. I n’he fet una piulada, lligant les dues coses (que no hi ha per on lligar-les, tot sigui dit). Però sí: jo també estic cansada i farta, i […]
Lo que nos interesaba no era, entonces, la locura en cuanto tal, sino las diferentes manifestaciones del sentido ordinario de la normalidad que todos somos capaces de poner en práctica en la vida cotidiana. * llegint El amor y la justicia como competencias. Tres ensayos de sociología de la acción. Luc Boltanski Tweet
En certa manera, semblaven tractar aquell cas sense comptar amb mi. Tot es desenvolupava sense la meva participació. S’hi decidia la meva sort, i ni tan sols em demanaven l’opinió. De tant en tant sentia ganes d’interrompre tothom i de dir: «Però, al cap i a la fi, ¿qui és l’acusat? És important això de […]
Delerós. No estúpid. Es mor de ganes de ser a dins, mirant cap a enfora: totes les persones que s’esclafen el nas contra el vidre d’un aparador poden semblar-ho, d’estúpides. totes les vegades que hem desitjat coses que no teníem hem estat infeliços, però tot i així ho hem seguit fent sempre que n’hem tingut […]
Espero meravelles a cada cantonada. Hi ha alegria en l’aire. El sol m’omple els ulls. El meu presagi és una línia contra el sol, un punt en l’horitzó. agafar un llibre de la biblioteca i que hi hagi un paper marcant la pàgina que tu voldries arrencar per emmarcar-la i penjar-la en alguna paret de […]
[..] i tenien una vida interior tan rica que els en sobrava la meitat. a vegades em canso d’escoltar-me perquè sempre dic el mateix. En canvio la forma, les paraules, la rima, però el significat acaba sent el mateix de sempre. I cansa. Molt. Però tapar-se les orelles o posar el cap sota un coixí […]
Creia en déu, però no hi confiava. sempre m’ha dolgut veure gent passejant-se pels vagons de tren demanant almoina. He sobreviscut a la gent que parla a través de notes fotocopiades amb idiomes difícils de desxifrar, als que parlen amb una cantarella que s’enganxa amb facilitat i als que canten cançons populars acompanyats d’instruments. Ahir, […]
I a la nit, em vaig plantar […] Volia que em sortissin arrels: ser tot branques i fulles. avui m’han parlat d’un jardí botànic preciós vora el mar. L’han evocat de tal manera que, enmig d’aquest dilluns mediocre, m’ha semblat ser-hi i passejar-m’hi, sentir-ne les olors, escoltar-ne els sorolls. M’han recordat aquells passejos que fèiem […]
Tot es fa present a les acaballes d’un dia de pluja, perquè sí; la felicitat perduda. sense cap foto de les vacances només podem omplir els calaixos nous de manuals d’instruccions i certificats de garantia, mentre els amics es cuiden d’omplir-nos la nevera d’imants de llocs encara desconeguts. Encara hi ha tantes caixes per terra […]
