Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.
El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó.
agafar un llibre de la biblioteca i que hi hagi un paper marcant la pàgina que tu voldries arrencar per emmarcar-la i penjar-la en alguna paret de casa. Llegir idees que tu voldries haver escrit o, només, haver pensat alguna vegada a la vida. Veure’t emergir d’entre algunes paraules i saber-te identificar, fins i tot, en els signes de puntuació. I qui sap què més pot amagar-se rere un punt en l’horitzó.
* llegint Espero meravelles Montserrat Abelló
Comments (4)
I havent trobat un llibre que et diu tant, ni que sigui per una sola pàgina, com seràs capaç de tornar-lo a la biblioteca? Per això jo no vaig a aquests antres, jo el llibre me l’he de quedar després. Això de tornar-lo… si me’l deixen, perquè si no seria robar, però si pogués…
Que bonic.
I davant de cada petita meravella… poder-se emocionar!
M.Pilar Martínez
XeXu, no li pots dir així a una biblioteca, home! ;) per tornar un llibre al seu prestatge no em perdré pas tot el que m’ha donat llegint-lo i, a més, puc aconseguir que d’altres persones també ho arribin a sentir. no és maco això? :)
sergibr, gràcies :)
Grocdefoc, aquesta és la clau de tot plegat! :)