Tot es fa present a les acaballes d’un dia de pluja,
perquè sí; la felicitat perduda.
sense cap foto de les vacances només podem omplir els calaixos nous de manuals d’instruccions i certificats de garantia, mentre els amics es cuiden d’omplir-nos la nevera d’imants de llocs encara desconeguts. Encara hi ha tantes caixes per terra i tants plàstics guardant electrodomèstics que sembla que no sigui de veritat. Crec que em faré enviar postals de mentida per poder-les trobar a la bústia, deixar-les al moble de l’entrada i cridar a les parets que no ens arriba cap factura. Fins que ho endollem tot.
* llegint Mirall trencat Mercè Rodoreda
Comments (3)
Sóc un cas, sempre amb caixes amunt i avall que fins i tot no acabo d’obrir, ara després d’un any. Per tant, pren-t’ho amb calma i fes-te teva la casa. Els dies de pluja són el que ajuden més, perquè el sol i el bon oratge no distreu i perquè dóna unes ganes immenses de recollir-ho tot, treure la flassada i estirar-se al sofà amb jazz de fons, una infusió i un bon llibre.
Els amics també m’omplen la nevera d’imants, i jo les seves. És el nostre petit tribut als viatges que fem, encara que per qui els rep siguin desconeguts. Anar col·locant imants és independent de si la nevera està endollada o no.
Ni se t’acudeixi marxar.
Mmm una bona imatge, ben descrita. M’ha fet gràcia això dels imants, molt cert!!