d’arrel

[..] i tenien una vida interior tan rica que els en sobrava la meitat.

a vegades em canso d’escoltar-me perquè sempre dic el mateix. En canvio la forma, les paraules, la rima, però el significat acaba sent el mateix de sempre. I cansa. Molt. Però tapar-se les orelles o posar el cap sota un coixí no fa que l’efecte disminueixi, sinó tot el contrari: l’amplifica fins a límits insospitats. A vegades només aconsegueixo evitar-me quan dormo. Tot i que recordo tots els somnis quan em llevo i en tots hi sóc protagonista. Espero que la ciència trobi el mètode per extirpar-me.

* llegint La bicicleta estàtica Sergi Pàmies

Comments (5)