Category Archives: llegint

tots

Tot de gent, d’una innocència absoluta. Tot d’infeliços […] Igualets. Com un camp de girasols, extasiats davant una mateixa llum i creient-nos diferents, els uns dels altres… ara que no hi ha ningú em passejo descalça, deixant les petjades dels peus molls a les rajoles, i no em preocupo. Del balcó, l’únic lloc on les […]

càlculs

Recordo un temps, quan era petit, en què els homes feien travesses, les dones compraven loteria i els nens, en ser preguntats, deien que volien ser milionaris. I així va ser. no em recordo gens de petita contestant a la típica pregunta de què voldria ser uns anys després. L’únic que recordo és que, simplement, […]

substituts

Borramos nuestro pasado con nuestro presente, apostando a que el siguiente momento será más triste, más horrible o más trágico hi ha moltes maneres de fer tornar algunes coses a la nostra memòria en el moment que nosaltres vulguem. A mi, però, el passat em torna amb els fulls reutilitzats i les cintes de casset. […]

pou

Jo no penso fer-me gran. Vull tenir experiències, no pas records. passen els dies i el fred i la pluja i, al final, els carrers sempre estan posats de la mateixa manera. I no és que sigui un problema, no, és que simplement comencen a avorrir. Com les rajoles amb sanefes de la cuina o […]

placebo

Aquesta gent són especialistes a trobar oxigen sota l’aigua i es capbussen sense ni mullar-se la roba. el dolor em feia estar asseguda a la cadira sense moure cap múscul per por a notar com es tensava. L’altre dolor m’ha dut una sèrie de fotografies en color i a tota pantalla sobre vivències que creia […]

a les palpentes

Lo real y lo imaginado son una sola cosa. Los pensamientos son reales, incluso las ideas de cosas irreales. avui he decidit, tornant amb tren, que caminaria pels quatre carrers que em porten des de l’estació fins a casa sense auriculars. Escoltant els sons del carrer. Però m’he trobat enfilant la melodia de la cançó […]

empatia

a punt d’entrar al capítol vuitanta-quatre alço la vista del llibre i la clavo a la noia que seu al compartiment del costat. Em fa patir perquè s’està tornant sorda, i sembla no saber-ho. Alhora, intento esbrinar què li està destrossant les orelles, però no ho aconsegueixo. Quan torno al llibre m’és impossible acabar una […]

amagatalls

Los fantasmas, al final, siempre le alcanzan a uno, y no hay manera de cerrarles las puertas. Pueden atravesarlas. busco i remiro dins dels calaixos més fondos i grans de tota la casa, sota els testos del balcó i enmig de l’espai que l’armari deixa amb la paret. Res. Busco fins i tot entre els […]

hespèria

«El segon model arribava ben embolicat quan el primer es desendollava del món. Va deixar una nota de comiat que ningú va saber llegir.» cap allà al juliol la gent d’Hespèria, pàgina dedicada a la ciència-ficció, la fantasia i el terror, va convocar un concurs de relats breus de ciència ficció mitjançant el twitter. No […]

emocionar-se

Lo importante es que yo seguí el camino que quería tomar, no el que se esperaba de mí. El que fracasa es aquel que toma el camino que no le emociona. parlem de laberints, de camins plens de pedres i altres obstacles, de raonar les coses fins a límits insospitats, de saber-se perdut abans de […]

css.php