hi ha persones que creen programes que permeten inserir comentaris estúpids en anglès a les pàgines de gent indefensa. I no s’hi posen per poc. Quan la gent indefensa se n’adona i els comença a esborrar agafa un mètode que, tot i ser lent, és tan mecànic que acaba per no pensar en el que […]
enmig d’aquesta vida hi hauria d’haver un espai en què es pogués respirar una mica, una d’aquelles estones en què només seus i fixes la mirada a les partícules de pols que voleien pertot. Seria reconfortant. Però no, ningú ho instaura a les empreses. I seria millor que les màquines de cafè que sempre s’empassen […]
tinc quatre parets i un balcó amb vistes. Tinc un congelador ple de dinars i de glaçons, i algun gelat perdut en aquest octubre sense gaire fred. Tinc un rentavaixelles ple de plats nets i coberts lluents escurant les últimes gotes amb olor de llimona. Tinc roba estesa al balcó amb agulles de plàstic de […]
Tot es fa present a les acaballes d’un dia de pluja, perquè sí; la felicitat perduda. sense cap foto de les vacances només podem omplir els calaixos nous de manuals d’instruccions i certificats de garantia, mentre els amics es cuiden d’omplir-nos la nevera d’imants de llocs encara desconeguts. Encara hi ha tantes caixes per terra […]
sortint de la feina he relliscat i he estat a punt de caure cinc vegades, però en totes he tornat a equilibrar-me amb un moviment àgil de braços. He maleït les sabates i la vorera mullada. Però quan baixava les escales de l’estació de tren, sòlidament, he pensat que potser hauria estat millor caure. Trobar-me, […]
Tot de gent, d’una innocència absoluta. Tot d’infeliços […] Igualets. Com un camp de girasols, extasiats davant una mateixa llum i creient-nos diferents, els uns dels altres… ara que no hi ha ningú em passejo descalça, deixant les petjades dels peus molls a les rajoles, i no em preocupo. Del balcó, l’únic lloc on les […]
m’imaginava caminant per la platja amb els peus descalços, notant l’aigua a les puntes dels dits cada cop que s’apropés una onada, esquivant nens amb pales que intentaven fer castells de sorra. I acabava asseguda en alguna roca des d’on podia veure perfectament l’horitzó, allà al fons, darrera d’alguna barqueta que dansava sobre l’aigua. Tot […]
encara no he caminat descalça fins a la cuina per anar a buscar un got d’aigua, ni m’he assegut a fora el balcó observant els patis veïns, ni m’he equivocat amb el programa de la rentadora. Per no fer no he escollit ni els dies de les vacances, ara que sé que en tinc. Vagarejo […]
han passat tants dies i tantes nits que em costa saber a quin dia aterro. He passat un constipat, dues visites al metge, dues obres de teatre, una declaració d’hisenda, una entrevista de feina, un examen oficial, una festa de la cervesa, dos aniversaris i tres llibres nous. Potser em començaré a trobar quan pugui […]
part del matí me l’he passat asseguda en una cadira giratòria amb una tovallola aguantant-me els cabells molls. Fullejava una revista per passar el temps mentre dues nenes a qui pentinaven per una comunió parlaven dels seus vestits. Les mares, també amb tovalloles al cap, rivalitzaven amb somriures. I he començat a sentir feinejar les […]
