m i t j a n i t

m’imaginava caminant per la platja amb els peus descalços, notant l’aigua a les puntes dels dits cada cop que s’apropés una onada, esquivant nens amb pales que intentaven fer castells de sorra. I acabava asseguda en alguna roca des d’on podia veure perfectament l’horitzó, allà al fons, darrera d’alguna barqueta que dansava sobre l’aigua. Tot s’aturava, per uns segons, i inspirant fort m’arribava el gust de la sal a la gola.

Tweet