tots

Tot de gent, d’una innocència absoluta. Tot d’infeliços […] Igualets. Com un camp
de girasols, extasiats davant una mateixa llum i creient-nos diferents, els uns dels altres…

ara que no hi ha ningú em passejo descalça, deixant les petjades dels peus molls a les rajoles, i no em preocupo. Del balcó, l’únic lloc on les nits són fresques, encara hi penja una bandera que ningú ha pensat en recollir, però no em preocupa. Es veuen desenes de finestres que donen a móns diferents del meu, amb parets d’altres colors i habitants amb fesomies que no reconec. Es veuen sopars, jocs infantils, maldecaps, mudances. Vides diferents en petits móns fets de totxos, i segueixo sense preocupar-me. Aquesta nit només hi sóc jo.

* llegint El gust amarg de la cervesa Isabel-Clara Simó

Post a comment | Trackback URI

Comments (5)

  1. XeXu wrote::

    Gaudeix molt de tu mateixa!

    Dijous, juliol 16, 2009 at 20:16 #
  2. AlegriaDeLaHuerta wrote::

    Lo important és si la bandera és vermella, groga o verda ;) …agafa una manguera i dutxa’t mirant balcó enllà ;)

    Divendres, juliol 17, 2009 at 1:58 #
  3. Vinz wrote::

    Mentre no siguen rajoles de fusta… perquè t’hauries de preocupar? No és ta casa? No és el teu món?

    Si no et sents completament lliure en ta casa no seràs lliure en cap lloc.

    Diumenge, juliol 19, 2009 at 14:35 #
  4. Xitus wrote::

    M’ha recordat quan compartia pis, tampoc fa tant. Eren estones en que seia al sofà, a vegades guitarra en mà, i mentre tafanejava melodies també ho feia amb les finestres del pati de veïns. Tantes vides, i jo, què fer-ne de la meva?

    Diumenge, juliol 19, 2009 at 22:56 #
  5. Litus wrote::

    Tots diferents…i tothom llegint l’Stieg Larson

    Litus

    Dijous, agost 20, 2009 at 18:37 #
css.php