m i t j a n i t

enmig d’aquesta vida hi hauria d’haver un espai en què es pogués respirar una mica, una d’aquelles estones en què només seus i fixes la mirada a les partícules de pols que voleien pertot. Seria reconfortant. Però no, ningú ho instaura a les empreses. I seria millor que les màquines de cafè que sempre s’empassen les monedes que t’haurien de tornar. Tot de treballadors en habitacions quadrades fetes de vidre transparent asseguts en sofàs contemplant partícules de pols. Memorable. Crec que ho parlaré amb el meu representant sindical.

Tweet