ens han fet fora del despatx dient-nos que era un simulacre, però després de pujar el tram d’escales que ens separa del vestíbul ja hem olorat el que era un incendi amb una fumera d’allò més real. Al sortir a fora, cordant-me la jaqueta fins dalt, he pensat en el que m’havia deixat a dins. […]
Creia en déu, però no hi confiava. sempre m’ha dolgut veure gent passejant-se pels vagons de tren demanant almoina. He sobreviscut a la gent que parla a través de notes fotocopiades amb idiomes difícils de desxifrar, als que parlen amb una cantarella que s’enganxa amb facilitat i als que canten cançons populars acompanyats d’instruments. Ahir, […]
només quan sents la necessitat de dir alguna cosa la pots deixar anar. I véns aquí obrint una pàgina en blanc que deixa de ser-ho. És llavors quan les paraules ja no són teves, ja no et pertanyen, campen per on volen. Arriben a d’altra gent que les sent; d’altres les escolten. Alguns, fins i […]
diuen que cada decisió que prens és un camí que s’esborra del mapa. Ho visualitzo com un google maps qualsevol: ple de globus vermells amb lletres que marquen destins i línies blaves que marquen el camí correcte. Crec que, si no em descompto, avui he pres tres decisions que, situades al mapa, han fet desaparèixer […]
hi ha una catifa de fulles que no deixen veure el dibuix de les rajoles de la vorera. La gent les fa voleiar amb els peus mentre camina. Alguns, fins i tot, sembla que les trepitgin amb ganes, fent-les culpables d’aquelles cabòries que els ronden pel cap. Les que estan sobre els bancs fan que […]
I a la nit, em vaig plantar […] Volia que em sortissin arrels: ser tot branques i fulles. avui m’han parlat d’un jardí botànic preciós vora el mar. L’han evocat de tal manera que, enmig d’aquest dilluns mediocre, m’ha semblat ser-hi i passejar-m’hi, sentir-ne les olors, escoltar-ne els sorolls. M’han recordat aquells passejos que fèiem […]
cansada de les voràgines aconsegueixo aturar la imatge i em paro en sec. Al meu voltant tot es mou i res avança. Els segons s’amunteguen en pots tancats hermèticament que colpejo un a un, escampant-los pel terra. N’agafo a grapats i els regalo a qui en vulgui; crec que en sobraran. Recorro l’edifici sencer i […]
aquell matí em va sonar el despertador cinc cops abans d’aixecar-me. Em vaig pentinar a l’ascensor i em vaig descobrir una lleganya. Vaig entrar a la feina remenant un tallat i vaig seure davant l’ordinador. Sense ganes de res només pitjava l’f5 cada deu minuts per comprovar que encara no hi havia res de nou. […]
gestionar un constipat entre un despatx que sembla una sauna i una casa freda perquè no s’hi fa vida quan hi ha sol és una mica complicat. Per això l’arrossego i el traspasso a qualsevol ànima que vulgui colgar-se sota de mantes amb brous calents. I una muntanya de mocadors al voltant, és clar. Si […]
avui m’han fet veure, de manera subtil, que ja no escric tant com abans. Ni aquí, ni allà, ni més enllà. Que ho tinc tot molt abandonat. Que quin motiu m’ha fet desistir. Guaita, i jo que no m’hi havia parat a pensar… Deu ser que no tinc gaires coses a dir. O que ja […]
