part del matí me l’he passat asseguda en una cadira giratòria amb una tovallola aguantant-me els cabells molls. Fullejava una revista per passar el temps mentre dues nenes a qui pentinaven per una comunió parlaven dels seus vestits. Les mares, també amb tovalloles al cap, rivalitzaven amb somriures. I he començat a sentir feinejar les tisores, els cabells anaven caient i jo m’anava alleugerint: pensava en com es saneja el cabell si li talles les puntes. I he començat a pensar en d’altres coses que calia sanejar i en què podria començar a tallar. De moment, començo a esmolar les tisores.
-
Filed Under
Comments (6)
De la metàfora en pots fer una realitat. Si tens coses per sanejar, potser aquest era el senyal, i el moment que esperaves.
No se per què, veig idees assassines en aquestes línies… XD
Ben explicat… encara no he anat a la perruqueria, potser el cap de setmana que ve, però de totes maneres ja he començat a esmolar també les meves tisores. Que vagi molt bé la podada…
Estic fent un donde está Wally intentant trobar les forces per a tirar endavant el meu plan…
Millor que no em precipiti… que encara perdre el pà de cada dia. Mentrestant… avui sí he sanejat puntes i m’he preparat per la boda d’aquí a tres setmanes. Un petó i comença a utilitzar les teves tisores ;)
Un cop esmolades, usa-les! ;)