si tingués un balcó hi tindria flors i les regaria alegrament, avui. Perquè sí. O potser perquè m’han regalat un munt de cançons que ara sonen per l’habitació. I deixo de pensar: en parets, en armaris, en enquestes, en trucades, en mals d’esquena, en piscines. El més fotut de tenir tantes vides és que sempre […]
la qüestió és seguir caminant, diuen, encara que no vegis el final ni sàpigues massa bé cap a on vas. Doncs bé, fem un pas i un altre i encara un més. El més fotut, però, és no saber gaudir de tot allò que hi ha en aquest coi de camí: no sabria dir res de la flora, la […]
la gent torna d’unes vacances que jo no he tingut. Es nota per les lleganyes i les cares llargues repenjades a les finestres del tren. Jo segueixo validant bitllets de tren de dues zones, aprofitant aquella mitja hora per llegir algunes pàgines més i enduent-me la carmanyola per poder dinar. La gent es queixa de […]
vam ser puntuals a la cita però ens van fer esperar, com sempre, en aquella sala plena d’un ambientador de fragància horrible. Va valer la pena per poder passejar-se entre aquelles quatre parets que aviat seran nostres. Un reguitzell de números ens ha estat perseguint des de llavors fins a topar-nos amb el d’avui: el […]
els dies passen més ràpid del que en un principi un es pot arribar a pensar. Et depertes en un dilluns plujós i, quan ho tornes a mirar, et trobes enmig de les acaballes d’un divendres. Només pots pensar en poder aprofitar els dos dies del cap de setmana amb la màxima energia. Però un […]
passar tot un matí, tres cues i uns cinc paperets de torn dins d’una oficina d’hisenda no és una manera agradable d’acomiadar-me del març. Ni haver de pagar un euro per un formulari que puc imprimir-me des de l’ordinador de casa. Però l’abril té pinta de ser més dur que aquest final de mes, així […]
em miro la postal de sobre la taula i n’acaricio les lletres amb les puntes dels dits. Obro la llibreta verda i en passo ràpid els fulls per arribar als que estan ecrits amb diferents cal·ligrafies i colors. Avui, tot el que miro i el que faig està carregat de simbolisme. La fada blava que […]
havíem de parlar de parets i d’espais buits, de portes que s’obren i de finestres amb vistes al passeig, de les amplades i les llargades i les alçades, de tots els colors que hi podem posar. Però els plans són plans perquè es poden desmuntar, i últimament les galledes -d’aigua freda- ens cauen per sobre […]
gràcies a uns auriculars molt dolents he hagut de sentir un munt de cançons estúpides durant els vint-i-cinc minuts de trajecte en tren. Jo feia veure que llegia, però en realitat m’imaginava que m’aixecava del seient, li estirava els cables de les orelles i li feia empassar el seu reproductor mp3 de color rosa. Tot […]
m’agradaria poder gaudir d’un plat de fruites vermelles, ara que ve la calor, i deixar tots els pensaments sota la taula de qualsevol terrassa amb cervesa fresca. De moment, però, arrossego encara la bufanda. L’únic que em salvarà d’aquesta tarda és resseguir les línies blaves del tercer carril per sota l’aigua. Allà és impossible pensar. […]
