avui, després d’uns dies durs i sense treva, només us puc deixar una cita que parla per ella sola: quien mata de lejos lo ignora todo sobre el acto de matar. Quien mata de lejos ninguna lección extrae de la vida ni de la muerte: ni arriesga, ni se mancha las manos de sangre, ni […]
una nit que prometia plena de notes i melodies palpables, acompanyada de persones amb majúscula, i de somriures amables fent front a realitats amargues però el temps no escolta els desitjos a ningú i tot es converteix en corredisses, en colors en forma de paraigües, en pantalons xops per sota dels genolls, en nervis per […]
una setmana curta, sentint-la llarga, considerant que encara ens en falten moltes més. Penso en allò que vaig fer fa uns dies i em costa de recordar-ho. I, a la vegada, penso que tampoc fa falta recordar-ho ara. Les vivències se’m presenten a la memòria quan visc algun moment relacionat, i ara per ara tampoc […]
en un dia qualsevol mires la cartellera i decideixes anar a veure una pel·lícula vas a la taquilla i demanes les entrades amablement i t’espeten la frase: la pel·lícula és en català, eh? i tu, amb cara de no entendre el consell, li respons: ja… i? ara, quan això et passa una segona vegada en […]
hi ha pensaments que m’aturen, que fan que la mirada se’m perdi en un punt indeterminat i que la ment deixi de funcionar a espirals per passar a formar una línia recte, un sol pensament em centro en ell, per obligació, i quan intento pensar en el perquè de la meva linealitat m’espanto i no […]
un bon amic (que fa massa temps que no veig) em va respondre a una d’aquelles impertinències que enviava per mail. Hi vaig dibuixar un reguitzell de preguntes, encapçalades per un què inquisitori, i ell em va respondre ai Aina! això de només saber les preguntes ja ho tenim els de la sociologia… es deia […]
el meu rellotge ja marca l’hora de l’estació ferroviària del poble per tal de no haver de perdre cap tren. El problema rau en que els trens tampoc fan cas del rellotge de l’estació. I tot són corredisses. el meu cap segueix una lògica estranya, en la qual encara no hem entrat del tot a […]
en d. és un nen que quan s’està despertant mai obre els ulls del tot fins que no diu el primer bondia. en d. és d’aquells nens que quan arriben de l’escola no van directes a la televisió, sinó que s’asseuen a la seva cadira i es posen a escriure el seu diari particular. en […]
he intentat cercar per aquesta xarxa un notícia que vaig veure per les ones televisives però no he tingut èxit. la notícia en qüestió explicava el judici a un home que va matar la seva dona atropellant-la diverses vegades pel sud de la península, si mal no recordo. en la imatge es veia el marit-botxí […]
El Congo. Un oceà verd. I, sota els arbres, no res. a primers de setembre ja em regirava neguitosa esperant poder sortir al carrer per comprar-me’l… i va arribar el dia en que, tant sols entrar a la llibreria, el vaig veure ben a la vista, esplendorós, esperant estar entre les meves mans. i va […]
