una nit que prometia plena de notes i melodies palpables, acompanyada de persones amb majúscula, i de somriures amables fent front a realitats amargues
però el temps no escolta els desitjos a ningú
i tot es converteix en corredisses, en colors en forma de paraigües, en pantalons xops per sota dels genolls, en nervis per salvar de la inclemència el material de l’escenari, en trucades que avisen d’allò inevitable
però també agafa la forma d’un lloc càlid, un sofà còmode i una conversa animada entre glops i missatges de mòbil. Al final hem acabat tenint música, la nostra pròpia. i que bé que sona.
Comments (5)
val la pena xopar-se només per assaborir el recer agradable… me’n vaig a arrecerar-me una estoneta ;P
Bé està el que acaba bé!
Mitjanit, la música pròpia sempre sona millor que la millor orquestra del món. I més si estàs ben acompanyat…
Per cert, lmewmon està de nou obert al públic!! ;)
sona bé l’alternativa ;)
mmm molt seductiu,
sí senyora!