en un dia qualsevol
mires la cartellera i decideixes anar a veure una pel·lícula
vas a la taquilla i demanes les entrades amablement
i t’espeten la frase: la pel·lícula és en català, eh?
i tu, amb cara de no entendre el consell, li respons: ja… i?
ara, quan això et passa una segona vegada en un altre cinema comences a pensar que la teva normalitat no és la dels altres, o que les coses estan més malament del que et pensaves.
Comments (9)
Segurament tens raó: les coses estan més malament del que ens pensem. I espera’t! que a Madrid pinten bastos i a més d’un li agradaria tornar a girar la truita.
La normalitat tornada anormalitat. Anem bé…
I encara com vas trobar la pel.lícula que volies veure !
hi ha de tot a tot arreu: a mi, un dia als renoir em van advertir que la pel·li que anava a veure era en versió original…
Ufff…. encara no m’ha passat mai això… Per aquestes ocasions, estaria bé dominar la tècnica de les mirades assassines…
a mi m’adverteixen de tot al cinema: és en català, és en versió original, és una pel·li de dibuixos animats…
Aquest estiu, amb un senyor de Madrit molt ben educat, ens vam trobar amb un cas invers. D’entrada, el senyor de Madrit em va entrar molt cortèsment dient: «Perdone, ¿habla usted español? Perdón, quería decir castellano, porque ustedes dicen castellano ¿verdad?»
Després de la prèvia em va dir que volia portar el seu fill al cinema però a una sessió en espanyol…perdó, castellà. Em va sorprendre que a la cartellera les dues pel.lícules per mainada estaven en català i en castellà només a una hora que al senyor ben educat de Madrit no li anava bé. Em va preguntar si eren coses de la normalització lingüística. Em vaig encogir d’espatlles i li vaig ensenyar la cartellera per adults: totes-totes-totes en castellà.
Ens vam quedar pensatius i el madrileny ben educat finalment es va acomiadar dient «adéu».
Quan jo era petit i jugava a «indis i vaquers» ho feia en castellà (que és el que parlaven els vaquers, i en certa manera els indis també… (jau!)
Ara que em sé de memòria les cartelleres amb pel.lícules infantils, puc dir que afortunadament el Bohemi té raó… i malauradament l’Aina també.
més valdria que es dediquessin a vendre entrades, atendre’t en català i amb la simpatia per davant, que quan tries una peli ja saps quina peli vas a veure i en quina llengua…però hi ha gent que els agrada tractar d’idiotes als demés amb advertencies tan absurdes.