un bon amic (que fa massa temps que no veig) em va respondre a una d’aquelles impertinències que enviava per mail. Hi vaig dibuixar un reguitzell de preguntes, encapçalades per un què inquisitori, i ell em va respondre
ai Aina! això de només saber les preguntes ja ho tenim els de la sociologia… es deia així no… ha arribat un punt en que no estic segur de res….de res o de ris… o de rus o de ros o de ors o de irs o de ers o de SER
i avui, remenant e-mails antics per intentar prendre detalls del passat que van passar massa ràpid, m’he trobat amb aquesta declaració de principis que no recordava. I la deixo aquí, a l’abast de tothom, per poder posar els dubtes en fila i anar-los descartant de les nostres vides
[una abraçada maco]
Comments (4)
Doncs té tota la raó del món aquest amic teu sobretot si la frenètica vida que portem ens permet parar-nos només una miqueta et vénen de cop tots aquests dubtes que en realitat n’és un de sol i a leshores si el temps i les circumstàncies també t’ho premeten et pares i dius : saps què? me’n vaig a tombar-me a la mar i a escoltar les ones tot lo dia, o m’en vaig a dir-li a aquell amic o amiga o germà o maré o el que siga que fa temps que no li ho dic que l’estime força o simplement t’omplis la banyera perquè com no tens piscina privada pot malgastar una miqueta més d’aigua i et submergeixes per sentir-te menys pesat. Besets bonica .
Diuen que tenir dubtes és bo. Però tanmateix penso que no pot ser gaire bo estar sempre fet un mar de dubtes. Ja veus, quina filosofada més cutre aquest dissabte de tardor en que el sol llueix esmorteït, dubtant entre sortir o amagar-se…
Un amic meu diu que la vida és triar. Per tant, com menys cas fem dels dubtes i més ens afanyem a triar, més aviat arribarem a allà on volem. Suposo.
aigua contra la set!