no sé on vaig sentir que és molt millor fer-se una llista de les coses que s’han de fer pel simple plaer de poder-les guixar quan ja estan fetes: pràctica de dret penitenciari pràctica de sistema de penes resum de dret públic avui ja n’he fet desaparèixer tres sota una línia i realment és un […]
un munt de butaques en fileres ordenades i numerades decoren la gran sala a les fosques quan un noi amb un jersei vermell i un petita llum ens acosta als nostres llocs prèviament concertats a l’entrada ulls expectants concentrats en la gran pantalla, que bombardeja imatges que no es relacionen amb la motivació que ens […]
ahir a la nit vaig aparèixer en un lloc on la cita de l’agenda que m’ho recordava ja feia dies que hi estava posada, i l’entrada que m’ho dibuixava en el somriure cada matí estava comprada de feia tres setmanes vaig entrar a la sala després de mantenir la meva típica conversa amb l’home de […]
feia dies que no aparcava la feina fins a arribar a casa, dedicant així el temps passat al tren a mirar per la finestra.. i avui hi he descobert un horitzó multicolor, on l’ataronjat es fonia amb el blau, convertint-se en roig i desapareixent en la foscor plena de llumetes tintinejant. I amb tants colors […]
intento sortir del refugi on em vaig guardar de la meva voràgine particular i sembla que no recordo on vaig tancar la porta. Però sempre hi ha una finestra mal tancada per on treure un braç i comprovar si segueix plovent. recordo que fa poc vaig haver d’obrir el paraigua, recolzat a la meva espatlla, […]
17.30h.: fi de l’agonia aquest cap de setmana me’l penso passar al sofà. he dit. Tweet
cansada de les lectures intranscendents i els exercicis mecànics sense substància prefereixo llençar-me altra vegada a la foscor de la meva mitjanit sense xarxa però la vaga que mantenia (i que en certa manera encara no deixo) em segueix com una ombra i m’ennuvola els pocs pensaments sencers que encara em quedaven el millor serà […]
avui cedeixo les meves paraules.. .. a plenitud I si de sobte algú tanca la porta i tot és trist i hostil, què podem fer sinó esperar en silenci que la vida reprengui el curs de sempre, poderosa, i ens alliberi d’aquell fosc domini? És en la mort on aprenem de viure, bevent-ne el licor […]
a l’article d’ahir hi deia que cada 18 mesos, les armes de foc causen al Brasil tantes víctimes com les registrades durant tota la Guerra de Vietnam. O el que és el mateix, un brasiler mor a trets cada 13 minuts […] les estadístiques mostren alts índexs de possessió d’armes: 17 milions, en un país […]
