és dimecres, i què? hoy no quiero oírte sufrir hoy no quiero verte llorar hoy las cosas van a cambiar no me preguntes porqué hoy vas a verte bailar avui, sàpigues que gaudirem del món quiero oír al mundo cantar quiero hacerlo todo por ti quiero que tú seas feliz porque no hay nada mejor […]
potser ja ho haureu notat, i és que he dedicat el matí a intentar fer alguna cosa per intentar personalitzar més aquesta casa virtual. I, a part de la capçalera, poca cosa més m’ha sortit. I, la veritat, és que tampoc n’estic massa orgullosa; però m’agrada més que la que tenia per defecte. Tanmateix, tot […]
ja és hora que comenci a pensar com si demà hagués de marxar, cap a qualsevol lloc nou per embriagar-m’hi, cap a enlloc sentado en el andén esperando el primer tren, rumbo a lo desconocido sin nada que perder volar entre els núvols mentre els cabells segueixen les isòbares, cap a paradisos amb grans arbres […]
massa vegades la por t’atura de fer coses que no són menys difícils de fer que d’altres, però no ho podem evitar, i ens aturem però quan decidim deixar-la de banda i mantenir el pas ferm cap endavant ens adonem que aquella por no era més que una boirina que ens rondava i que escampa […]
recordo que sempre veia els bruixots com personatges dolents que busquen paraules encantades per transformar persones en gripaus o altres animals llefiscosos. fins que me’n van regalar un que semblava un astrònom amb tot d’estrelles i llunes dibuixades al seu vestit. La seva cara s’assemblava a l’avi que recollia els néts a la seva vora […]
he recordat la meva expressió de dimarts i la meva sensibilitat de dimecres. I he recordat les paraules que em faltaven per tal que els altres ho poguéssin entendre tan bé com jo ho sentia: ayer pasó el pasado lentamente con su vacilación definitiva sabiéndote infeliz y a la deriva con tus dudas selladas en […]
una sorpresa en una caixa tancada amb clau. una foto de paisatges tropicals amb aquelles lletres tintades que no sé que volen dir però que expliquen massa coses. una mirada alegre al trobar-ho. una mirada buida a l’ensenyar-ho. i un camí ple de pujades i graons que es fa llarg esperant saber què hi passa […]
de tant en tant recordo les classes d’història de l’escola, quan al penúltim curs ens va tocar un professor que va aconseguir que se m’hi despertés l’interès i sempre en recordo la mateixa frase: la història no segueix pas una línia recte sinó que és cíclica és que mai aprenem dels errors? Tweet
solitud por feblesa wake up lyndon companys poder fortalesa wake up wendy sang destrucció mort i la certesa de poder viure, estimar i morir tal i com volien.. tot i no estar permès.. * convulsa sota els fotogrames de Dear Wendy Thomas Vinterberg aquesta no és una pel·lícula sobre les armes, sinó una història que […]
cinc, quatre, tres, dos, un… estic esperant una trucada, una comunicació, un senyal de fum per poder dir bona nit i fins demà, amagar-me sota els llençols i intentar oblidar que hem entrat al setembre. però no arriba, no em sent, no m’escolta, i m’arrepenjo a la cadira i adopto la posició més còmoda que […]
