avui, després d’uns dies durs i sense treva, només us puc deixar una cita que parla per ella sola:
quien mata de lejos lo ignora todo sobre el acto de matar. Quien mata de lejos ninguna lección extrae de la vida ni de la muerte: ni arriesga, ni se mancha las manos de sangre, ni escucha la respiración del adversario, ni lee el espanto, el valor o la indiferencia en sus ojos. Quien mata de lejos no prueba su brazo ni su corazón ni su conciencia, ni crea fantasmas que luego acudirán de noche, puntuales a la cita, durante el resto de su vida. Quien mata de lejos es un bellaco que encomienda a otros la tarea sucia y terrible que le es propia. Quien mata de lejos es peor que los otros hombres, porque ignora la cólera, y el odio, y la venganza, y la pasión terrible de la carne y de la sangre en contacto con el acero; pero también ignora la piedad y el remordimiento. Por eso, quien mata de lejos no sabe lo que pierde.
* extret de Las aventuras del Capitán Alatriste. El sol de Breda Arturo Pérez-Reverte
Comments (8)
Molt durs deuen haver estat aquests dies, Aina.
tant de bo aquests dies hagin passat ja.
ànims :)
T’has quedat a gust, eh?
Quin gran autor aquest Arturo…..
Espero que aquests dies ja hagin passat, de totes formes, anims!
(Molt bo el fragment de Arturo Pérez-Reverte).
Petons!
jo no hi posaria cap diferència entre qui mata de lluny o de prop pel que fa a l’autor del crim. Sí ho faria en canvi a qui sofreix la vioència d’aquest acte. Sí el botxí es deixa veure almenys saps què, com i potser perquè..si ho fa de lluny aleshores el desconcert és massa gran.Sempre he cregut que matar és cosa de covards. I qui mata és perquè ja ho ha perdut tot.
Espere que hi vaja tot bé .Una abraçada
Hi ha diferència? La conseqüència sempre és la mateixa: la mort d’una persona
Del Reverte et recomano el seu llibre «COn ánimo de ofender». Els seus articles. A mi m’agraden (encara que se’t queda certa mala llet al cos)