en d. és un nen que quan s’està despertant mai obre els ulls del tot fins que no diu el primer bondia.
en d. és d’aquells nens que quan arriben de l’escola no van directes a la televisió, sinó que s’asseuen a la seva cadira i es posen a escriure el seu diari particular.
en d. acostuma a oblidar-se de dir gràcies quan li dones allò que t’ha demanat i adéu quan se’n va de casa deixant algú al seu darrere… però és el primer a dir hola si et reconeix pel carrer.
en d. intenta comprendre sempre allò que l’envolta, preguntant i preguntant. Però alhora també té respostes per tot, rebudes de les seves preguntes anteriors, intentant fer-te veure que sap omplir els teus propis buits.
amb en d. estic aprenent què volia dir ser un nen… i suposo que per això moltes vegades somric amb ell, rememorant passats massa enfosquits pel pes dels anys, imaginant-me a mi mateixa a la seva edat, construint-me una vida infantil a partir de les seves vivèncie.. qui sap si ho aconseguiré, però, de moment, segueixo somrient.
Comment (1)
Doncs quan acabis amb ell passa-me’l :P