el meu rellotge ja marca l’hora de l’estació ferroviària del poble per tal de no haver de perdre cap tren. El problema rau en que els trens tampoc fan cas del rellotge de l’estació. I tot són corredisses.
el meu cap segueix una lògica estranya, en la qual encara no hem entrat del tot a l’octubre, cosa que porta a confusions que no resulten divertides. El problema és que el cos actua en conseqüència. I no puc amb ell.
els meus peus intenten acostumar-se al nou calçat de tornada a l’escola per imperatiu patern, no sense remugar i pressionar, però sempre en el mateix to desenfadat. El problema és que ja fa dies que es queixen. I jo haig de seguir caminant.
els meus ovaris ja fa dies que treballen per procurar-me el reg sanguini mensual estipulat al conveni, doblegant-me, marejant-me, desmaiant-me. El problema és que això si que no ho puc canviar. I maleeixo el destí i el maleït cromosoma.
Comments (6)
Dóna gràcies de tenir-lo, el cromosoma aquest…
els meus ovaris també estan alterats, i m’han alterat l’altra parella externa i estic una mica queixosa. però tot i així no canviaria el cromosoma per un de diferent :)
x…… o y…..
Ai ves! :-)
vindràn dies millors, enganxar la rutina és qüestió de dies…
dels trens, sense comentaris, els rellotges de la estació van retrassats, així dóna la imatge de serietat la gran companyia ferroviaria del país.
pel demés…no sabria que dir-te.
que sigui el més lleu possible.
Si et serveix de consol vaig llegir en una revista científica que els que tenim també cromosoma «y» patim també una mena de menstruació interior, no recorde ben bé cada quan de temps , no sé si és mensual o més període però ens fa mal el cap, el cos, estem de malhumor etc.etc. :) … per cert vaig a repassar els rellotges de la meua estació a veure si van bé ;) besets
apa, aina, que sàdica estàs :D però jo també pagaria només perquè en tinguessin una… una vegada, una primera regla… potser així alguns deixarien de ser tan masclistes :)