Lo real y lo imaginado son una sola cosa. Los pensamientos
son reales, incluso las ideas de cosas irreales.
avui he decidit, tornant amb tren, que caminaria pels quatre carrers que em porten des de l’estació fins a casa sense auriculars. Escoltant els sons del carrer. Però m’he trobat enfilant la melodia de la cançó que fa tres de la meva llista de preferits només fer el primer pas. M’imaginava les escenes que cantaven i patia per no poder sentir el clàxon d’un cotxe o el crit d’un conegut des de l’altra vorera. Però només he caminat sola fins a casa, he girat la clau dins del pany i he agafat l’ascensor de l’esquerra. I, al trepitjar l’estora de benvinguda, he buscat el reproductor per aturar-lo a la butxaca dels pantalons. La cançó seguia sonant.
* llegint Un hombre en la oscuridad Paul Auster
Comments (2)
Hola Aina, per casualitat he anat a raure en aquest blog. tornaré a entrar de tant en tant, d’això no en tinc cap dubte. De pas, aprofito per convidar-te, algun dia que estiguis avorrida, a entrar a la vaca sorda. Seràs benvinguda.
El soroll del carrer pot esperar, peró la cançó favorita no. Les prioritats son les prioritats :-)