emocionar-se

Lo importante es que yo seguí el camino que quería tomar, no el que
se esperaba de mí. El que fracasa es aquel que toma el camino que no le emociona.

parlem de laberints, de camins plens de pedres i altres obstacles, de raonar les coses fins a límits insospitats, de saber-se perdut abans de començar a caminar, de no saber si anar cap a la dreta o cap a l’esquerra o, simplement, no saber si aixecar-se per intentar-ho. I ja se sap que és més simple que tot això. Sempre ho ha estat. Però sempre ens aturem i la nostra ment hi posa excuses disfressades de raons fonamentades. Sempre ens deixem l’emoció, pobreta, emmordassada per qualsevol racó. I així ens va.

* llegint les seves pròpies paraules a Enrique Bunbury. Lo demás es silencio Pep Blay

css.php