càlculs

Recordo un temps, quan era petit, en què els homes feien travesses, les dones compraven loteria i els nens, en ser preguntats, deien que volien ser milionaris. I així va ser.

no em recordo gens de petita contestant a la típica pregunta de què voldria ser uns anys després. L’únic que recordo és que, simplement, volia créixer. Ara em segueixen preguntant què voldré ser uns anys més tard i segueixo sense saber-ne la resposta. Vaig pel món caminant sense rumb ni ambicions de cap mena pel simple fet de caminar. I ningú -a vegades tampoc jo- ho entén. Qui sap si el problema és atrevir-se a jugar amb el risc. Però, de fet, jo sempre he estat una gran estalviadora.

* llegint l’article del Francesc Orteu

css.php