Borramos nuestro pasado con nuestro presente, apostando a que
el siguiente momento será más triste, más horrible o más trágico
hi ha moltes maneres de fer tornar algunes coses a la nostra memòria en el moment que nosaltres vulguem. A mi, però, el passat em torna amb els fulls reutilitzats i les cintes de casset. En uns hi trobo apunts de fa anys, treballs mal impressos, cartes inacabades, propaganda obsoleta i alguns articles que encara ara em poden resultar interessants. En les altres hi descobreixo antics gustos que més val no recordar i cal·ligrafies plenes de dedicació. En realitat tot és com la memòria dels ordinadors, aquella que mai elimina del tot els arxius que enviem a la paperera. I més val.
* llegint Fantasmas Chuck Palahniuk
Comments (2)
Amb la mania que tinc jo per guardar les coses, sovint se’m creua el passat per davant de la cara, i de vegades l’acompanya un somriure, i d’altres una ganyota. Llei de vida, no?
Per si tens ganes de rememorar sobre guió, a casa et deixo un meme. Un atreviment, ja ho sé, en els temps que corren :-)