amagatalls

Los fantasmas, al final, siempre le alcanzan a uno, y no hay manera
de cerrarles las puertas. Pueden atravesarlas.

busco i remiro dins dels calaixos més fondos i grans de tota la casa, sota els testos del balcó i enmig de l’espai que l’armari deixa amb la paret. Res. Busco fins i tot entre els plecs d’un llit sense fer i per dins de cintes de vídeo vhs. Res, tampoc. I al final m’assec a terra i penso que potser és bo no trobar res quan es busca. Potser és perquè encara no ho necessito. O perquè no em necessita a mi.

* llegint El traje del muerto Joe Hill

Comments (2)