avui he acabat dient que, en determinats dies, fins i tot puc arribar a comprendre les motivacions del nano adolescent que agafa l’arma del seu pare i engega uns quants trets per l’institut. Encara que, de fet, ho trobo horrible. Jo potser canviaria l’arma metàl·lica per la de les paraules i les parets de l’institut […]
una de les coses que em fan posar més nerviosa és veure passar set trens cap a l’hospitalet des d’una andana barcelonina un dimecres a la nit. I buits. Encara no han entès que la gent de l’hospitalet agafa poc el tren i molt el metro. Per culpa d’aquesta mala previsió ahir vaig començar a […]
vaig tornar amb tres llibres nous en una bossa i la jaqueta penjada del braç. Vaig desaprofitar un sol de diumenge dels d’estar estirat a qualsevol parc sense pensar en res per una reunió multitudinària de bojos per la lectura. No me’n penedeixo. Ara els hi busco lloc sense preocupar-m’hi gaire: ben aviat espero canviar-los […]
el meu avi utilitzava una balança romana per vendre tot allò que conreava, però alguna vegada ens havia engrapat a nosaltres per pesar-nos. Crec que utilitzava un sac per no haver-nos d’agafar pel coll de la camisa i que nosaltres ens ho passàvem millor que pelant pèsols o triant mongetes. Fins i tot nosaltres l’havíem […]
pensava que el dia que surti per la porta d’aquesta casa amb una maleta a la mà no n’haurà marxat; n’haurà fugit. Ho pensava ahir i ho ratifica avui. Li encantarà buidar calaixos i prestatgeries, omplir caixes de cartró i empaquetar-ho tot. No hi deixaria res per no haver-hi de tornar. Però, després de tot […]
Recordo un temps, quan era petit, en què els homes feien travesses, les dones compraven loteria i els nens, en ser preguntats, deien que volien ser milionaris. I així va ser. no em recordo gens de petita contestant a la típica pregunta de què voldria ser uns anys després. L’únic que recordo és que, simplement, […]
des que m’he llevat que s’han anat succeïnt les desgràcies. Avui, els esdeveniments semblaven fitxes de dòmino que anaven caient a mesura que jo hi caminava al costat. Fa pena de veure. Em recorda a aquells dies en els que l’únic que volia era amagar-me sota una manta i deixar que tot passés de llarg. […]
no vull fer grans coses i ni tan sols ser recordada. Segurament en tindria prou en poder fer el que volgués sense haver d’estar sola al meu funeral. Que es valori el que pugui arribar a fer en la seva justa mesura, que tingui persones a qui poder recórrer quan calgui, que utilitzi la inventiva […]
hi ha bones notícies que arriben quan les necessites, reconvertint-se en bàlsams que et prens d’un sol glop. Sobretot quan ja estaves cansat d’esperar-les i es començaven a difuminar. Veus que no has perdut el temps ni gastat energies, perquè tot va bé si acaba bé. I, encara que no s’hagi arribat al final, ja […]
voldria poder fer més del que faig, però no sabria per on començar. Sóc de les persones que quan tenen més de cinc minuts junts l’únic que saben fer és perdre’ls amb total desimboltura. I em mossego les ungles frenèticament i em queixo dels repelons. En el fons el que voldria és saber voler. I, […]
