voldria poder fer més del que faig, però no sabria per on començar. Sóc de les persones que quan tenen més de cinc minuts junts l’únic que saben fer és perdre’ls amb total desimboltura. I em mossego les ungles frenèticament i em queixo dels repelons. En el fons el que voldria és saber voler. I, sobretot, no tenir-ne por.
-
Filed Under
Comments (3)
Et llegeixo des de fa temps, enhorabona pel teu bloc!
M’he sentit identificada amb aquest post, i segurament no hauria estat capaç mai de reconèixer-lo, o al manco d’explicar-lo amb tanta claredat. Pots estar orgullosa, no tothom sap veure-ho!
I ara només cal treballar-lo, però com diu en Gasord, ets humana i no has de patir per quelcom de vegades molt normal!
Besades des de Mallorca. :*
un dia et vaig trobar i m’agrada llegir-te de tant en tant.
de pors en tenim tots, però hem de saber treure-nos-les de sobre, si dus la valentia al cor, al final venç ;)
unpetonàs*
I abans no havies estat tot allò que ara voldries ser? …perquè a mi em passa :$