off

des que m’he llevat que s’han anat succeïnt les desgràcies. Avui, els esdeveniments semblaven fitxes de dòmino que anaven caient a mesura que jo hi caminava al costat. Fa pena de veure. Em recorda a aquells dies en els que l’únic que volia era amagar-me sota una manta i deixar que tot passés de llarg. No ho vaig aconseguir mai. Trencar coses també aniria bé, o arrencar les potes de les formigues i llençar-ne les restes per la claveguera. S’accepten suggeriments mentre regiro els armaris.

Comments (4)