des que m’he llevat que s’han anat succeïnt les desgràcies. Avui, els esdeveniments semblaven fitxes de dòmino que anaven caient a mesura que jo hi caminava al costat. Fa pena de veure. Em recorda a aquells dies en els que l’únic que volia era amagar-me sota una manta i deixar que tot passés de llarg. No ho vaig aconseguir mai. Trencar coses també aniria bé, o arrencar les potes de les formigues i llençar-ne les restes per la claveguera. S’accepten suggeriments mentre regiro els armaris.
-
Filed Under
Comments (4)
Espero que la cosa hagi millorat a partir del post. No hi compto, però t’envio una abraçada molt forta. I deixa en pau a les formigues, pobretes, què t’han fet? Encara que, venint de tu, la frase segur que té algun sentit, i potser sí que t’han fet alguna cosa…
Et desitjo un molt bon dia i que sigui millor que el d’ahir :-)
Ànims!
Així és la vida. De vegades passen coses que no volem que passin perquè ens molesta, però no hi podem fer res, cal deixar que passi el dia i ja està.
No hi ha secrets, ni mistèris i arrencar les potes a les formigues pot ser una bona teràpia, perquè requereix d’observació i concentració i et treu del cap les mini-miseries quotidianes.
Un consell: dedica’t a les mosques, que son més entretingudes perquè cal atrapar-les abans d’arrencar-los-hi les potes.
Salut!
alex
A veure si a dia d’avui la cosa està més on que off…Espero que aquests tres dies hagin fet remuntar la situació. Els moments off s’han de deixar passar…