el meu avi utilitzava una balança romana per vendre tot allò que conreava, però alguna vegada ens havia engrapat a nosaltres per pesar-nos. Crec que utilitzava un sac per no haver-nos d’agafar pel coll de la camisa i que nosaltres ens ho passàvem millor que pelant pèsols o triant mongetes. Fins i tot nosaltres l’havíem utilitzat per pesar-hi els gats que corrien pel pati, pobres. Tot això m’ha vingut a la memòria i no tinc ni idea de per quin motiu ho ha fet, encara que estic segura que aviat ho podré entendre. Sempre passa amb les balances, que s’equilibren, i que a mesura d’anar posant i traient pesos arribem a aquelles conclusions que ens fan esbossar un somriure.
-
Filed Under
Comments (2)
I a jo també he somrigut amb el teu post. Molt maco :-)
Bona tarda!
M’he llegit unes quantes entrades…. i realment les trobo genials. Molta capaçitat de sintetització i deixar-ho en forma de perla.
Feliçitats!