superheroi

no vull fer grans coses i ni tan sols ser recordada. Segurament en tindria prou en poder fer el que volgués sense haver d’estar sola al meu funeral. Que es valori el que pugui arribar a fer en la seva justa mesura, que tingui persones a qui poder recórrer quan calgui, que utilitzi la inventiva per descobrir nous camins sense por que s’acabin. Només és això el que ens cal, però ni tan sols ho sabem.

Post a comment | Trackback URI

Comments (4)

  1. XeXu wrote::

    No demanes gaire, sent d’aquesta manera el més probable és que es compleixi el teu desig. Si realment volguessis ser recordada a tota costa, ja ho posaria en dubte.

    Saps, acabo de llegir la teva resposta al meu comentari del post anterior, com sempre faig, i m’alegra molt poder-te dir que alguns fets d’aquesta setmana els puc considerar ‘les meves bones notícies’, tot i que queda molt per fer, però tenia ganes de dir-t’ho. No sé ben bé per què tinc la necessitat de fer-ho, però t’ho agraeixo, gràcies.

    Dissabte, febrer 21, 2009 at 17:10 #
  2. Jesús M. Tibau wrote::

    bonica carta als Reis

    Dissabte, febrer 21, 2009 at 20:14 #
  3. DooMMasteR wrote::

    I és que en el fons, no cal més.
    Salutacions!

    Dilluns, febrer 23, 2009 at 8:08 #
  4. AlegriaDeLaHuerta wrote::

    No estar sola al meu funeral, interessant premisa… telepatia també se li diu quan des d’ahir estic cavilant en una petita història basada en això que comentaves, interessant la coincidència… avui o demà estarà penjada.

    Dilluns, febrer 23, 2009 at 14:57 #
css.php