per començar cal que us quedi clara una cosa. I és que no hi ha tan sols un univers, sinó un multiunivers. Això vol dir que, de fet, són infinits els universos que conviuen en un mateix espai, però en diferents dimensions. I podríem dir que gairebé és impossible que les formes de vida d’un […]
Arribes a casa i durant un instant tothom creu que portes una joia, algun coneixement, una veritat. I portes només roba rebregada i el desig de dutxar-te. Portes un fanal, un carrer buit, una porta de ferro. Portes una foto nocturna casual recordo que quan vaig arribar de düsseldorf pensava que no m’importaria gens viure […]
Si ansías ser feliz, no lo eres. Por tanto, ese deseo, esa espera de la felicidad… ¡es justamente lo que te separa de la felicidad! Sólo quien nada espera es feliz. Esperar vivir es no vivir. Nada esperes: ¡vive! així que era això… i així ha estat que, d’una manera del tot imprevista, m’he trobat […]
sempre hi ha un moment en que, a l’hora de mirar aquell passat que vas tancar amb un cop de porta, descobreixes que t’has deixat les claus a l’altre jaqueta… i passes de puntetes pel passadís amb por de fer soroll i despertar les feres adormides pel terra i t’allunyes amb pressa per tal de […]
regirant fulls d’una llibreta mig amagada entre els prestatges m’hi he trobat una frase escrita que resumeix molt bé tots els sentiments que es mouen dins meu des de ja fa algun temps: todo el mundo va, todo el mundo viene, pero nadie se queda no sé d’on la vaig treure ni quan la vaig […]
ahir a la matinada se’m van aparèixer uns quants pensaments d’aquells que et mantenen despert fins a altes hores sense saber com fer-los fora. I he vingut aquí per abocar-ho i treure-m’ho de sobre d’una vegada per totes quan he descobert en les paraules d’algú altre la resposta a moltes de les meves preguntes: ser […]
llegeixo el diari, llegeixo els problemes que diuen que existeixen, en llegeixo les columnes plenes de renoms, els llegeixo entre línies… i mentre els llegeixo algú va decidir que els hi veiés les cares. I ho faig, mentre penso en aquell paràgraf: és francament agradable ser intel·lectual o escriptor i observar aquestes meravelles sempre que […]
a vegades penses que ja res pot anar més malament quan veus que totes les parets han caigut al teu voltant sense saber-ne el per què. Però tampoc ho preguntes. Prefereixes retrocedir quinze anys i amagar el cap sota el coixí esperant que el soroll s’acabi i tot pugui tornar a una normalitat falsa que […]
fa molts anys que la decoració de les parets és la mateixa; només hi canvia la tonalitat de la pintura, ara una mica més fosca. Però aquell quadre sempre ha estat allà, acompanyant a tothom qui passava per aquell passadís esperant el seu torn. Fa poc temps que hi vaig tornar, per desgràcia, per culpa […]
de cop i volta he recordat aquella tarda en que vaig tenir la mirada perduda mentre em parlaven de coses que ni recordo ni són interessants de retenir. No sabia perquè estava absent aquella tarda, no hi havia explicació. Fins més tard, quan vaig descobrir que la meva lectura de tren d’unes hores abans m’havia […]
