sempre hi ha un moment en que, a l’hora de mirar aquell passat que vas tancar amb un cop de porta, descobreixes que t’has deixat les claus a l’altre jaqueta… i passes de puntetes pel passadís amb por de fer soroll i despertar les feres adormides pel terra i t’allunyes amb pressa per tal de no estar massa temps en companyia d’un record que ja no t’interessa. Però llavors t’adones que no són feres, només catifes virolades que acompanyen les teves passes. Perquè la porta tancada només és una porta tancada. Perquè has descobert que aquell cop de porta és el gest més intel·ligent que vas poder fer llavors. I perquè, a la fi, ara ja saps que «no hay mañana sin ayer»…
* la frase insígnia de Ricardo Lagos,
escoltada ahir per enèsim cop,
que em fa viatjar per viaranys més coneguts…
Comments (5)
Ja es ben cert ja la frase, tota la resta de text tambe es una marevella.
i aquestes portes no cal tornar a obrir-les mai més…
Aiii… quanta raó! I quines paraules tan boniques per descriure un fet que fa tant de mal. Però passat el temps, és una sensació tan alleugeridora veure que has pait el passat, i que ara per ara és només això, passat… En el seu dia el passat és present, i tancar portes en un present costa, fa mal… però les portes tancades te n’obren de noves!! I és magnífic comprovar que les noves portes, porten aires nous… :)
A vegades no és fàcil tancar en clau, els panys no funcionen com toca, o simplement, hi ha alguna cosa enmitg que ho impedeix. A vegades és difícil oblidar.
si, això és si saps tancar bé les portes…