m i t j a n i t

de cop i volta he recordat aquella tarda en que vaig tenir la mirada perduda mentre em parlaven de coses que ni recordo ni són interessants de retenir. No sabia perquè estava absent aquella tarda, no hi havia explicació. Fins més tard, quan vaig descobrir que la meva lectura de tren d’unes hores abans m’havia transportat entre les seves pàgines i estava vivint la desesperació de la protagonista. Avui, entre una altra lectura, he reviscut aquest moment:

ara té la història i, quan una persona té la sort de viure dins una història, de viure en un món imaginari, les penes d’aquest món desapareixen. Perquè mentre la història coninuiï, la realitat ja no existeix

i té tota la raó del món…

* des de les paraules de Bogeries de Brooklyn Paul Auster

Tweet