les ganes de saber el perquè de les coses que succeeixen al nostre voltant a vegades ens provoquen frustracions pero las confesiones, a pesar de que respondían al cómo y al porqué, no satisfacían sus exigencias de un motivo comprensible. El crimen era un accidente psicológico, un acto virtualmente impersonal; las víctimas podían haber sido […]
Resulta que a en tom i a la mar, se’ls ha acudit la idea de crear un conte compartit. Desprès de què tom en fes un primer tros, l’ha passat a la mar per tal que el continués, aquesta a la bitxo, aquesta a el pensador, aquest a la júlia, ella al frederic, ell a […]
harpia [s. XIV; del gr. hárpyia, íd., der. de harpázo ‘arrabassar’] f 1 MIT Geni malèfic alat, fill de Taumant i d’Electra oceànide. 2 fig Dona malvada, perversa. 3 ORNIT Ocell de l’ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids (Harpya harpya), de plomatge negre, amb l’abdomen i les potes blancs, que presenta, al […]
els dies del calendari marcats amb creus vermelles ja s’han acabat; ara els marcaré amb rodones, vermelles no vull eliminar-los, només recordar-los un instant era el màxim que es podia esperar de la perfecció o potser serà molt millor estripar-lo en petits bocins i escampar-los per tot arreu: sota els peus, entre els dits, dins […]
en determinades ocasions renegues de la rutina i, mentre la insultes, li pregues que et fugi del dia a dia i vagi a molestar a algú altre. però en d’altres la crides enèrgicament quan la trobes a faltar i li demanes que torni a tu i et posi en ordre l’agenda. i suposo que això […]
cada dia agafo un tren que durant una hora em passeja per cels, arbres, cares, llums i espais diversos. Cada dia, a l’hora del transbordament, m’aturo a una petita estació totalment degradada, amb màquines de bitllets que només funcionen amb monedes petites, amb bancs plens de pols i de plantes germinades, amb quatre cadires taronges […]
la vida és un misteri, que deia algú, o això de viure és ben difícil, que apuntava l’altre. Fet i fet, dues visions per una mateixa cosa. Néixer, créixer, reproduir-se i morir: fi de la història. recordo que la meva mare sempre m’havia hagut de sentir la frase de jo no vaig demanar néixer. Ara, […]
després de prendre el cafè i el croissant que faran que les hores dormides s’escurcin i es perpetuïn les voltes entre llençols fullejo el diari i em trobo amb unes paraules de l’ irene zoe alameda que resen: el més característic de ser jove és l’avorriment, i el més important de ser jove és aprendre […]
avui cedeixo les meves paraules.. .. a plenitud I si de sobte algú tanca la porta i tot és trist i hostil, què podem fer sinó esperar en silenci que la vida reprengui el curs de sempre, poderosa, i ens alliberi d’aquell fosc domini? És en la mort on aprenem de viure, bevent-ne el licor […]
a l’article d’ahir hi deia que cada 18 mesos, les armes de foc causen al Brasil tantes víctimes com les registrades durant tota la Guerra de Vietnam. O el que és el mateix, un brasiler mor a trets cada 13 minuts […] les estadístiques mostren alts índexs de possessió d’armes: 17 milions, en un país […]
