m i t j a n i t

per començar cal que us quedi clara una cosa. I és que no hi ha tan sols un univers, sinó un multiunivers. Això vol dir que, de fet, són infinits els universos que conviuen en un mateix espai, però en diferents dimensions. I podríem dir que gairebé és impossible que les formes de vida d’un d’ells arribin mai a saber l’existència dels altres i molt menys que tinguin possibilitats de tenir-hi contacte

aviat farà dos anys que vaig descobrir tot aquest món paral·lel, dit virtual, ple de finestres on la gent hi escrivia tot allò que tenia ganes de compartir. Farà dos anys que jo no tenia un dels meus millors moments i vaig decidir emprendre aquesta aventura esperant que em pogués servir per deixar anar tot allò que m’inundava i no em deixava nedar amb tranquilitat. Farà dos anys que vaig descobrir que moltes persones feien el mateix que jo encara que en formats diferents, i d’entre ells hi havia el Jun, flamant coautor del primer volum de la saga Kadingir, a qui avui després de gairebé dos anys he pogut conèixer

és fascinant veure com tot creix amb els anys, i com el món virtual que ens va fer coincidir en aquella mateixa dimensió encara es pot tornar a configurar per deixar-nos en un mateix lloc. I el que és més fascinant és que tot i el gran nombre d’universos que hi ha els trobem tots tan a prop del nostre

* paraules que expliquen molt de Kadingir. El Ceptre de Zink
Joan Llongueras i Mercè Masnou

Tweet