fa molts anys que la decoració de les parets és la mateixa; només hi canvia la tonalitat de la pintura, ara una mica més fosca. Però aquell quadre sempre ha estat allà, acompanyant a tothom qui passava per aquell passadís esperant el seu torn. Fa poc temps que hi vaig tornar, per desgràcia, per culpa del meu coll, i el vaig retrobar
los reyes de la tierra
que con ella
se han corrompido,
que en ella
han fornicado
y en las delicias
han vivido,
sobre ella
lloraran
viendo el humo
de su incendio
i me’l vaig estar mirant una bona estona, i en vaig copiar les seves frases a la llibreta. Amb dos dits el vaig posar ben recte i vaig veure que hi tenia pols. Segurament quan hi torni encara hi serà, perquè segurament que el trobaria a faltar si no hi fos…
Comments (3)
Boca 350, fila 30, seient 19 [si no recordo malament]… Segona graderia, no coincidim :( Tot i que jo si porto prismatics potser et podria veure, jijijiji :D
uau…sembla tret de l’apocalipsi,…reflexió, mentre estam allà esperant
Que vindràs el dia 14 a dinar amb nosaltres a Sant Pol?
Algú més s’hi apunta?