el que ens fa normals és saber que no ho som quan vaig decidir tancar el paraigua encara no havia deixat de ploure. Era aquella pluja fina que sembla que no, però t’acaba deixant moll. Però estava cansada d’haver de lluitar contra el vent per poder mantenir aquell invent estúpid dret i, després de comprovar […]
en el meu viatge particular de cada matí m’he trobat en dos llocs diferents: un era gris, però clar, l’altre era precís, massa. i després de mirar-me, i veure-m’hi, he seguit com sempre Tweet
… y sobre los corazones tan blancos que, poco a poco, se van tiñiendo, según ven transcurrir el transcurrido tiempo y acaban sabiendo lo que nunca quisieron saber i pensant que el saber d’allò que va ser em feia més forta, ara potser començo a creure que només em fa ser més fràgil. Ja no […]
«el alma del hombre no puede actuar a su libre albedrío porque la necesidad de resolver los problemas que surgen constantemente en la vida determina la dirección de su comportamiento. La solución a estos problemas está íntimamente unida a la lógica de la cultura. No podemos iluminar los lugares más recónditos del alma, ni entenderlos […]
Llevaba toda la vida golpeándose contra aquella ventana al otro lado de la cual, inaccesible, se encontraba el mundo jo tinc la vida, el món i, desgraciadament, la finestra… * escrit a Laura y Julio Juan José Millás Tweet
en poques paraules es pot dir molt més, fins i tot sense elles… però massa vegades tot es torna en contra, i els vells dimonis retornen, encara que et tapis les orelles… quanta raó: si en callar pogués restar en silenci,sense que ressonessin dins meu remors i presagis * escrit a La ciutat invisible Emili […]
he sentit una frase de la boca del personatge Quevedo que m’ha fet veure el resum del que em fa ballar el cap des de fa dies: hoy es ayer y mañana no ha llegado deixem-ho així, i acabem-ho… . . . ¡Fue sueño ayer; mañana será tierra! ¡Poco antes, nada; y poco después, humo! […]
por qué siempre me tienes que recordar el pasado? porque no tenemos futuro… tothom deia que el nostre passat ens servia per construir un futur. Qui sap si no ens estaven enganyant… Qui sap si, de tant mirar el passat ens hi hem quedat a viure… Qui sap si vivint-hi ens hem perdut el més […]
el pensador em va deixar un encàrrec: havia d’agafar el llibre que tingués més a prop i obrir-lo per la pàgina 123, llegir-ne la cinquena frase i anotar-la bé vaig recordar que ja havia fet aquest joc fa temps, caçant-lo d’algun lloc remot, convertint-se en el primer meme d’aquesta finestra… però he decidit repetir-l’ho, què […]
potser has seguit sempre el corrent; potser per això ara et sents com un objecte més del mobiliari urbà. Potser, potser, potser… sempre repeteixes el mateix dubte. Vols parlar? Doncs parla! Parla només si tens res a dir, encara que ningú no t’escolti en aquest món autista a les nits es veuen les coses més […]
