Si ansías ser feliz, no lo eres. Por tanto, ese deseo,
esa espera de la felicidad… ¡es justamente lo que te separa de la felicidad!
Sólo quien nada espera es feliz. Esperar vivir es no vivir. Nada esperes: ¡vive!
així que era això…
i així ha estat que, d’una manera del tot imprevista, m’he trobat caminant pel carrer amb grans jerseis de l’hivern passat i un gran mocador al coll, sentint el fred al cos, i m’he acabat trobant asseguda a una taula tan ben acompanyada que no m’ha semblat gens adequat pensar en si era o no era feliç… perquè a vegades hi ha preguntes que no ens solucionen l’existència, i aquesta nit no m’ha vingut de gust espatllar-la…
* paraules d’André Comte-Sponville
Comments (6)
No estic gaire d’acord amb la cita, si no esperem res, no tenim cap ambició a la vida i una persona sense ambicions (no cal que siguin professionals o d’éxit, sinó personals cap un mateix, no sé si m’explico) que no espera res, tampoc espera ser feliç i, per tant, mai serà feliç.
I sí, ja arriba aquell temps d’abrigar-se, per fi! I millor en bonca companyia, com sembla que ha estat el cas.
ja és això no? viure i no pensar-hi massa…clar que cada u posa la meta allà on vol per trobar-la. No per conformis-me, sinó per senzillesa.
;-) no, no la solucionen i continuem existint… jo això m’ho conec! Petó Aina
hi estic d’acord, d vegades no cal pensar tant!
sí, la teoria és fàcil, ara a veure si aprenem a aplicar-la… ;)
be, de vegades quan menys n’esperem de les coses millor resultat ens donen.