aquell matí em va sonar el despertador cinc cops abans d’aixecar-me. Em vaig pentinar a l’ascensor i em vaig descobrir una lleganya. Vaig entrar a la feina remenant un tallat i vaig seure davant l’ordinador. Sense ganes de res només pitjava l’f5 cada deu minuts per comprovar que encara no hi havia res de nou. Per això em vaig dedicar a unir tots els clips metàl·lics de sobre la taula i me’n vaig fer un collaret. Vaig ordenar els bolígrafs per colors i mides i vaig descobrir que me’n faltava un. Al cap de tres hores el vaig trobar sota d’una prestatgeria. En aquell moment vaig aturar-me per contemplar-me: vaig decidir seguir parant el despertador i amagar-me molt millor sota la flassada.
-
Filed Under
Comments (5)
jo també ho vull fer!! :)
una abraçada, guapa!
no tenir feina a fer és un rotllo. Avui m’ha passat i ho canvio per un dia ben atrafegat.
Ja m’agradaria tenir un parell de dies així per mi ;-)
Però la lleganya te la vas arribar a treure o la hi vas deixar? El pitjor és potser veure la primera cana a un lloc visible per tu… i aleshores começa a formar part també de la teva rutina, amb o sense feina ;)
Mitjanit, M’ha agradat el que has escrit, entre la realitat i la fantasia. Crec que és un bon conte.
T’he descobert i et seguiré llegint.
Grocdefoc, des-de-dalt-del-turo.bloc.cat