només quan sents la necessitat de dir alguna cosa la pots deixar anar. I véns aquí obrint una pàgina en blanc que deixa de ser-ho. És llavors quan les paraules ja no són teves, ja no et pertanyen, campen per on volen. Arriben a d’altra gent que les sent; d’altres les escolten. Alguns, fins i tot, hi deixen empremta. I així és com allò que volies dir deixa de tenir importància: allò que acabes guardant és el record de la gent que t’ha vingut a veure, que ha tornat, que sempre hi és. Felicitats a ells que fa cinc anys que també omplen les meves pàgines en blanc.
-
Filed Under
Comments (7)
No sé quan fa que et segueixo. De fet no sé quan fa que segueixo cap bloc tret de 3… tinc una memòria estranya.
Però durant aquest temps m’ha agradat venir-te a llegir i comentar, o només llegir. Ha estat un plaer Aina i ho seguirá siguent mentre ens vagis deixant llegir-te, escoltar-te, mirar-te i sentir-te.
Petons i abraçades!
El mèrit està en que encara sobrevisquis a la plataforma bloc.cat ;)
A banda d’això, és genial tenir un espai on deixar petits bocins de vida i, en comptes de tancar-los en una capsa, deixar-los voleiar perquè d’altres persones amb una sensibilitat propera siguin capaces de captar-los al vol i posar-los prop del cor per bategar de forma assistida.
Felicitats!
que bonic… no deixes mai de dir o escriure el que sents… perque et serà molt útil per a tu… i per als demés pot seer també. Però sobretot, per a tu.
Jo no fa cinc anys que et segueixo, però ja fa una temporada, i sempre m’ha meravellat la teva manera de dir les coses, així que espero poder-te llegir molt més temps. Al novembre vam celebrar que un altre blog que m’estimo molt va fer 5 anys també. Sou blogs de referència, tinc sort de poder-hi ser. Moltes felicitats per aquesta gesta. A continuar fins que el cos aguanti!
No, no, les paraules continuen sent teves, i així ens agraden. És veritat que nosaltres les agafem i trobem matisos nous i recreem per a bé o per a mal. Però continua amb les teves paraules.
Avui sí que trec el cap :)
Moltes felicitats, Aina, per molts anys més!!
En Jordi Casanovas de Cròniques de sota el mugró, un personatge com n’hi ha pocs. Si necessites referències, pregunta a l’Elur, que només te’n cantarà excel·lències.