Maldita nieve de este largo enero, nos cubre el hielo de un silencio aterrador, mejor lo rompo yo. he començat moltes frases i no n’he acabat cap. He tingut moltes idees, però he estat incapaç de desenvolupar-ne cap amb cara i ulls. He intentat lligar paraules per construir frases i només he pogut teclejar lletres […]
busco tardes distretes sense feina per gaudir-les al màxim, trucades telefòniques amb persones estimades que m’expliquin detalls de la seva vida, cançons que em diguin més amb les lletres que amb la melodia, trobades de bar i cervesa en mà per riure de qualsevol cosa, pàgines de lectura absorbent pels trajectes inacabables de tren, matins […]
em venia de gust parlar de tota la neu que va caure dilluns, aquella que ens va tenyir el paisatge i que feia equilibris sobre la barana del balcó, la que ens feia esbossar somriures amb tics infantils darrera de la finestra, la que vam fotografiar com si mai abans haguéssim vist petits cristalls de […]
anant a la màquina de cafè en una pausa de la feina he pensat que més que el cafè el que necessitava era sortir del despatx i estirar una mica les cames. Així és que he passat de llarg la màquina i he seguit passadís avall, he baixat les escales, he sortit per la porta […]
pròposit de la setmana: esbrinar cap on encaminar les meves passes, encara que només sigui per deixar de moure’m en cercles. Tweet
qualsevol dia encara per determinar em llevaré i deixaré de queixar-me. Del fred, de la pressió de l’aigua, de la porta impossible de tancar, de les coses apuntades a l’agenda que es queden sense fer, dels trens que arriben tard i plens, de les hores de feina interminables que no em suposen cap interès i […]
el vent d’ahir xiulava a l’altra banda de la finestra i feia moure les branques dels arbres. Un dels més alts es balancejava perillosament i em va fer pensar en què passaria si caigués. Hauria trencat el finestral del despatx i, per només un centímetres i una mica de bona sort, no m’hauria caigut al […]
Por la ventana redonda nos asomamos para ver la ciudad, desde aquí se os ve diminutos, no parece que podéis hacer mal. el problema de la vida és que passa sense que ens n’adonem. Fa només quatre dies que descobria que podia caminar, tres que dic paraules entenedores i construeixo frases, dos que em puc […]
en els dies en què la feina és tanta que supera totes les previsions exploto. I perdo el temps més que no pas l’aprofito en un espiral ben estrany de males intencions. Com ara. Ni mirant el calendari ple de cercles de colors amb exclamacions no em centro. I quan decideixo fer un cop de […]
l’ordinador no para d’insistir-me en què l’haig de reiniciar per tal que es pugui actualitzar, però obvio els seus missatges dient-li que m’ho recordi més tard. No puc perdre el temps. Però llavors, en un d’aquells espais de temps en que no t’arriba cap correu electrònic urgent, penses que si tu puguessis també et reiniciaries […]
