el meu cap ja fa estona que no toca ni quarts ni hores, suposo que per l’efecte del medicament, que m’arregla tota sencera però em deixa aquest mal de cap horrible. Per això m’ha sorprès al sentir-ho aquest vespre per les notícies. I molt. M’he pensat que m’ho imaginava, que eran càvales, que no podia […]
quan ahir em va sorprendre el març entrant per la finestra també em va sorprendre una altra cosa, amb tanta o més força que la simple notícia del canvi de mes. La meva memòria es va recordar d’allò que volia preparar per un dia com avui, per un dia com demà. Volia escriure un petit […]
i l’entrada del març em sorprén a aquestes hores de la matinada. Entra per la finestra sense demanar permís i s’instal·la al calendari com si res, canviant-se ell mateix el full i doblegant-se sobre la taula. I com de ràpid passa el temps, collons! Si ahir encara era febrer, i ara som al març. I […]
cada minut que passa sembla voler anunciar algun final, però no sé pas de què. I és que quan no comences res no saps pas què hauràs d’acabar. Potser és el síndrome de l’etern diumenge, com ja ve a ser la costum, però crec que aquest cop té un altre significat que encara no puc […]
moltes setmanes passen lentament, i aquesta no és una excepció, amb els dies plens d’igualtats i de persones irreals fent de tu algú amb futur. Parets sense personalitat t’acullen cada tarda mentre la teva ment intenta traspassar-les per poder gaudir de les branques dels arbres que piquen la finestra o d’aquella lluna que es dibuixa […]
en un banc vermell i reixat, fred, gelat, espero el tren que em dugui a casa després d’un dia massa dur. El meu cap ha estat absent tot el dia: ni ha pensat massa ni ha estat en blanc. Es podria definir com un estat de semi-inconsciència. La mirada se’m perd sempre cap al fons […]
aigua. Penso en aigua, últimament, i veig molt més que aquell líquid transparent amb què amaneixo les menjades, o aquell que em sala els llavis entre les seves onades, o aquell que em condueix en una petita barca de dos rems mentre dono menjar als ànecs. No. Últimament l’aigua és realment una font de vida, […]
potser és perquè molta gent parla de llibretes, últimament, però avui les lletres se’m rebel·len a més no poder. Potser és que em demanen que elles també en volen tenir una, de llibreta, per poder-se guardar i sortir quan sigui el millor moment. Bé en tinc una de llibreta, jo, de ben maca, i blava, […]
avui he retrobat a la meva inestimable companya de viatge. Feia dies que no la sentia pas tan a prop. Avui s’ha assegut al meu costat i s’ha obligat a donar-me conversa. Jo en un seient de tren movent-me al ritme que marcaven les vies, mirant el paisatge que s’anava dibuixant a la finestra però […]
quan m’he llevat aquest matí m’inundava un únic pensament: sabotejar el dilluns. No volia recorre la casa en lleganyes durant tot el dia, ni anar a classe amb els ànims per terra, ni no tenir ganes d’esmorzar, ni voler escolar-me pel desguàs de la dutxa, ni tenir remordiments per no haver viscut prou el cap […]
