quan m’he llevat aquest matí m’inundava un únic pensament: sabotejar el dilluns. No volia recorre la casa en lleganyes durant tot el dia, ni anar a classe amb els ànims per terra, ni no tenir ganes d’esmorzar, ni voler escolar-me pel desguàs de la dutxa, ni tenir remordiments per no haver viscut prou el cap de setmana, ni envejar els veïns que dormen fins les dotze, ni haver de dinar amb presses, ni malparlar amb tothom en pro d’un mal humor de dilluns mal digerit. No. Avui havia de ser un dia diferent. I tant. M’he assegut al sofà durant dues hores davant del televisor endinsant-me en la pel·lícula llogada fa un parell de dies, i hi he entrat tant que encara no n’he sortit del tot. Les escenes es repeteixen una i altra vegada, i cada cop hi trobo més encants, més subtileses, més emocions, més motius per tornar-la a veure. Em sembla que avui hi haurà sessió doble.
* passejant pel món dibuixat de Lucía y el sexo Julio Medem
Comments (10)
Grandíssima pel·lícula! Acabes de veure-la i et sents flotar en el mar. I dura hores i hores…
M’acaves de donar una idea! Ara mateix veure aqueta peli, la tinc per casa en dvd i és molt erótica
Si hagués pogut, també m’hauria quedat al sofà. He tingut un dia tan estressant a la feina! He atès a més de 100 immigrants avui!
Formentera em fa pensar en estius meravellosos, sense problemes, cels blaus infinits, sargantanes curioses al Cap de Berberia…
Ai!
ay ay ay a mi magrada molt la protagonista jajaja
És curiós, jo vaig fer el mateix fa alguns dilluns.
Un somriure de-quasi-dimarts
Aix…(suspir de comprensió i admiració de la gran idea que has tingut al veure aquesta peli un dilluns pel matí). Em quedo amb la mirada de la Nawja Nimri…
Petons guapa, ens veiem aviat!
Doncs jo també m’he quedat al sofà, avui, però mirant les teranyines del sostre. A la feina, encara m’esperen. Demà serà un altre dia. Demà serà dimarts.
a vegades va bé passar-se una setmana l sofà veient pelicules… jo crec que ja em va tocant fer-ho, jejeje.
petons,
aroa
No he vist la pel·lícula de la que parleu. Hauré de fer-ho. Tanta gent alhora, no pot equivocar-se. I a més, si tal i com es desprèn del comentari de la Pentesilea està rodada a Formentera, encara més; a mi també m’evoca molts bons records, aquesta petita illa.