retrobaments en el camí

avui he retrobat a la meva inestimable companya de viatge. Feia dies que no la sentia pas tan a prop. Avui s’ha assegut al meu costat i s’ha obligat a donar-me conversa. Jo en un seient de tren movent-me al ritme que marcaven les vies, mirant el paisatge que s’anava dibuixant a la finestra però que passava massa ràpid com per poder-lo disfrutar, i ella damunt meu abstraient-me del meu voltant. La resta de passatgers han anat desapareixent a causa del seu poder, només hi ha restat les seves ombres fugisseres i les seves converses inacabades per acabar-se d’extingir. Ella i jo, com abans, com sempre. Avui, amb la meva solitud, he tornat a fer camí.

Post a comment | Trackback URI

Comments (5)

  1. init wrote::

    Potser sí que va bé trobar-se-la de tant en tant, però que se t’assegui al damunt ja és una falta de respecte! :)
    Una altra llum de companyia.

    Dijous, febrer 17, 2005 at 21:24 #
  2. El Pensador wrote::

    El camí més llarg de tots, sempre l’acabem fent amb nosaltres mateixos. Molt bonic, Aina.

    Dijous, febrer 17, 2005 at 22:03 #
  3. RaFa wrote::

    Seria bo que tots la trobessem de tant en tant

    Dijous, febrer 17, 2005 at 22:30 #
  4. El pensador wrote::

    De res, Aina. De moment, encara no he fet els deures, i dubto que els faci durant aquest cap de setmana; però, està decidit el veure-la.

    Divendres, febrer 18, 2005 at 21:04 #
  5. isnel wrote::

    Fins i tot és bona companya de viatge, de tant en tant, si no escanya gaire i si és relativament volguda. Bona nit, mitjanit.

    Dissabte, febrer 19, 2005 at 0:14 #
css.php