Quan encara no has pogut fer saber a tothom el que el teu cap et passa cada dia a les deu en punt del matí a mode de pel·lícula dolenta dels anys cinquanta no pots fer més que tornar a reprimir una ganyota de mal gust a aquells que et miren demanant-te explicacions. Quan encara […]
de tant en tant la memòria et duu a llocs que un instant abans no hauries pogut ni mencionar. És aquesta memòria la que sempre em parla amb veu baixa, deixant massa coses en l’oblit dels calaixos vells. Però avui la memòria m’ha dut un llapis, i m’he volgut assemblar a en Tomàs volent dibuixar […]
xafardejant per disquets antics plens de pols he pogut recuperar la lletra d’una petita cançó… cada vegada que la llegeixo la canto amb la seva melodia i em transporta més lluny del que mai he viatjat amb les notes I hear the voice of the white rose flame of emotions, dance before my eyes in […]
ja falta poc per entrar a la vida i sortir-ne per la porta del darrere disfrutar-la o ofegar-la a la banyera amb aigua freda trencar esquemes i dibuixar-ne de nous plens de colors i fer-ne de nous o plastificar-los per penjar-los ben a la vista avui és d’aquells dies en que tot sembla possible… més […]
molts cops el moment més divertit és aquell que no t’esperes, com les sorpreses que t’amaguen els mags dessota els barrets. I algunes vegades aquestes sorpreses arriben amb la nit, amb aquells plans que fas que resten inacabats, quan a les teves ganes de fer alguna cosa se li uneix el fet de voler-la fer […]
quan arribes a casa amb el cansament de tot el dia només pots estirar-te al llit. Per alguna raó, i no vols pensar quina, decideixes posar música al moment, al teu moment, a aquest que ja fa dies que dura por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar, de deixar anar […]
Mira al teu voltant. De debò. Fes-ho. Què veus? Destrucció, fum, brases que encara escalfen el cor apagat que intenta bategar, runa, detalls d’allò que algun dia va ser alt i fort i important. Mira dins teu. Fes-me cas. Què veus? Buidor, una muntanya d’eco que només fa que repetir allò que s’ha intentat oblidar […]
amb tranquil·litat, passejant, arrossegant els peus per les rajoles. Caminant a poc a poc, per sentir cada bri d’aire que em venia a saludar a través de la bufanda, per notar cada arbre saludant-me amb les seves branques com ja he aprés que fan, per poder copsar tota la quietud que es respira a aquesta […]
m’agradaria parlar de la pel·lícula que vaig anar a veure ahir mateix, del que em va fer sentir, del que em va transmetre, de les llàgrimes que vaig vessar, de l’amor que vaig poder descobrir en els seus personatges, de la ràbia que traspuaven d’altres i que s’encomanava a la resta de la sala, del […]
acabo de recordar que quan era petita m’agradava jugar amb les ulleres velles del pare. Aquelles que eren grosses i sense vidres, només la muntura. Quan no em veia ningú anava al calaix on les desava i me les posava, me les treia, feia veure que les netejava, me les posava com una diadema tal […]
