Author Archives: aina

dia d

llevada massa tard menjar el dinar sense gana sofà com a extensió del meu cos imatges televisives que reflecteixen la meva mirada un voltant massa buit ni cap soroll a sopar? dormir Tweet

nit contemplativa

(…) Al sentir-se lloar de tan hermosa, esbalaïda deixà caure el vel amb què fóra llavors poncella closa, un crit de meravella féu ressonar la cúpula del cel. Lo Sol s’engeloseix, tira a sa cara de ses antigues cendres un grapat, que enterboleix sos ulls i l’emmascara: astre es quedà la Lluna, mes sense llum, […]

parets amb orelles

fa uns anys enrera, uns quants anys de fet, em van fer veure la gran diferència que hi havia entre sentir i escoltar. Fou en una classe, de castellà per ser més exactes, i quan la professora se’m va quedar mirant esperant que li respongués si l’estava escoltant o sentint a mi no se’m va […]

matí de violència sobrecontrolada

– preàmbul – hi va haver un autor, Megargee, que l’any 1966 va afirmar que la violència apareixia quan la instigació a la violència, mediatitzada per la ira o còlera, excedeix el nivell de control dels impulsos de l’individu. Va crear dues tipologies diferenciant els individus sobrecontrolats i els subcontrolats, una tipologia que va ser […]

què!

què penses quan no penses? què escrius quan llegeixes? què somies quan passeges pel carrer? què cantes quan escoltes? què parles quan et parlen? què dius si no parles? què mires quan no hi ha ningú? què reculls quan has deixat de sembrar? què intentes quan les possibilitats són inútils? què creus quan les religions […]

culleretes màgiques de cafè

tard en el vespre, després d’un dia llarg i pesat, una taula amb companyia, un cafè llarg dissolent el sobret de sucre. Una postal magnífica per descriure’m a mi en un dia com avui. Escolto històries tristes, de persones tristes, d’amics tristos. I no puc evitar sentir-me trista jo també, en una nova comprovació de […]

de comiats

passejant-me entre fulls inconnexes de paraules buides em vaig trobar amb una joia. Me’l llegeixo i em quedo mirant el buit. Me’l torno a llegir i em miro a mi mateixa. Busco entre les línies i veig el que llegeixo i, més endins, veig la meva ombra. Us deixo aquests versos aquí, i vosaltres feu-ne […]

deliri tercer

obrint els ulls a un nou matí on sembla que el dia promet, vés a saber si deu ser perquè res del que havia de fer ho acabaré fent, o potser, millor dit, perquè allò què toca fer ho deixaré un pèl arraconat, només fins que l’endemà arribi. obrint les orelles m’empasso totes les notes […]

de mirades

els teus ulls no em veuen, ni em miren, ni tan sols m’observen. Els teus ulls m’interroguen, em travessen i em parlen amb una seguretat que m’espanta. Perquè tot el que em diuen jo ja ho sé i m’ho amago, perquè els meus et dirien el mateix si sabessin mirar com tu, perquè no és […]

encerclant

vagarejo per carrers desconeguts; avui he decidit perdre’m en una ciutat estranya. Però els passos em guien i la remor de la gent m’empeny. Busco la soledat però qui em troba és la companyia. M’assec a l’escala de pedra, freda, però càlida a la vegada. Les notes que envolten la plaça m’inunden i decideixo escoltar-les […]

css.php