en un puig un salvador

quan ahir em va sorprendre el març entrant per la finestra també em va sorprendre una altra cosa, amb tanta o més força que la simple notícia del canvi de mes. La meva memòria es va recordar d’allò que volia preparar per un dia com avui, per un dia com demà. Volia escriure un petit relat i penjar-lo a la mitjanit, a cavall d’un dia i d’un altre, esperant desperta el canvi de dia, vivint dos dies seguits sense aclucar els ulls. Com un petit homenatge a algú que durant aquella nit també va estar despert, tampoc no va aclucar els ulls, però que tampoc no va estar sol

no sé on ets Margalida
però el cant si t’arriba
pren-lo com un bes
crida el nom
del teu amant
bandera negra al cor

i potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit en parets
que ploren la història

quan el març em va sorprendre em va tocar la fibra que em va fer plorar aquell dia, quan seia al costat de la finestra del meu tren de cada dia, amagant-me entre els rajos de sol que queien a la meva cara per esborrar-me les llàgrimes. De ràbia, de tristesa, de por. Perquè massa vegades no podem perdonar i menys oblidar.

* en un dia massa gris en la vida i la mort de Salvador Puig Antich, sense oblidar Georg Michel Welzel (Heinz Chez), amb els versos de Margalida Joan Isaac

Post a comment | Trackback URI

Comments (11)

  1. init wrote::

    Aquesta nit em quedaria entre els teus escrits, i no em caldria res més. Em permets que em faci un espai rere les lletres?

    Dimecres, març 2, 2005 at 0:47 #
  2. El Pensador wrote::

    Amb el que n’arriba a ésser de fràgil la memòria, i a cops, es torni tan persistent…

    Dimecres, març 2, 2005 at 4:52 #
  3. joan wrote::

    M’has recorda’t no sé per què a Baicon, tal vegada per la imatge romatica que desperta el teu escrit. cavlacar entre versos a mitjanit i despertar-se en un tren (l’espai reflexiu )que et du a la quotidianitat dels dies. Molt bonica la cançó de Joan Isaac, cerc que és valencià també no? de Xàtiva com el raimon, potser?
    Abraçades.

    Dimecres, març 2, 2005 at 9:40 #
  4. elisenda wrote::

    Gràcies per fer-nos recordar les morts de Salvador Puig Antich i Heinz Chez. Ja són 31 anys i la memòria és fràgil i cal recordar, sempre. Compraré uns quants clavells vermells avui.

    Dimecres, març 2, 2005 at 11:31 #
  5. memòria wrote::

    sss…això és un secret: El remei és estimar.

    Dimecres, març 2, 2005 at 11:50 #
  6. Tristany wrote::

    Aquesta cançó d’en Joan Isaac és una de les meves preferides. (osti, ara no sé què posar per no posar que es preciosa) :)

    Dimecres, març 2, 2005 at 15:42 #
  7. pentesilea wrote::

    jo sovint trec les forces per perdonar en pensar en la gent que alguna vegada m’ha perdonat. No és fàcil. Tot i això, hi ha llàgrimes inevitables.

    Millor no pensar-hi… :-)

    Dimecres, març 2, 2005 at 23:00 #
  8. Lmewmon wrote::

    Escrius molt be aina. M’ha agradat com has començat el mes de març, molt original ;)

    Dimecres, març 2, 2005 at 23:41 #
  9. omar wrote::

    Espero que el març i la primavera et sorprenguin també descobrint que es pot recordar oblidant la rancúnia. Que la record no es perd, però el dolor se suavitza. I això ens permet continuar avançant. Una abraçada.

    Dimecres, març 2, 2005 at 23:42 #
  10. isnel wrote::

    Gràcies per convidar-nos a no oblidar d’una manera tan tendra i tan forta alhora. Una abraçada, aina.

    Divendres, març 4, 2005 at 0:02 #
  11. JosepArnau wrote::

    Sort que encara hi ha gent que no vol oblidar i que ens ajuda a que no ho fem, donar-te les gràcies a més a més, per haver-ho fet amb una cançó d’en Joan Isaac, avui mateix me’n posaré alguns dels compacts que tinc d’ell, fantàstics per cert.

    Divendres, març 4, 2005 at 1:53 #
css.php