i l’entrada del març em sorprén a aquestes hores de la matinada. Entra per la finestra sense demanar permís i s’instal·la al calendari com si res, canviant-se ell mateix el full i doblegant-se sobre la taula. I com de ràpid passa el temps, collons! Si ahir encara era febrer, i ara som al març. I ahir era dilluns, i avui ja hem entrat en el dimarts… però la gràcia de la mitjanit és aquesta, fer-nos sentir especials, únics, en un moment que en realitat són dos. Un moment on no tinc sang, sinó cafeïna corrent-me per les venes. Mmmm… algú vol un cafè?
-
Filed Under
Comments (7)
Si en aquestes hores, anaves de cafès, pronostico una nit en blanc; d’estudi, potser?.
M’hi apunto al cafè, al croissanet i al que faci falta que ara mateix tinc «mono» de cafeïna.
Per cert, és cert que ahir celebravem la festa de cap d’any i ja estem gairebé a Setmana Santa! El temps és cruel.
Café, croissant, i bons amics…. l’àmbient perfecte per a deixar que el temps passe. M’apunte :)
Ay! Em sembla q la proxima vegada, ja q convidaré jo, et pendràs una til·la! Q després no descanses…clar q no has de matinar… -_- Dono una mossegada al croisanet!
Jo un tallat curt de café, siusplau, amb molt de sucre. No m’ agraden les coses amargues… Per cert, ja gairebé és primavera!!!!!!!
El temps passa molt ràpid sí, però aquest any l’hivern sembla no voler passar i dura i dura… Estem al març i fa fred de gener. Serà que la metereologia també ha pres molt cafè i va accelerada?
A mi també m’accelera el cafè… I ara que estic a punt d’anar a dormir no em convé, però gràcies :-)