aquell matí em va sonar el despertador cinc cops abans d’aixecar-me. Em vaig pentinar a l’ascensor i em vaig descobrir una lleganya. Vaig entrar a la feina remenant un tallat i vaig seure davant l’ordinador. Sense ganes de res només pitjava l’f5 cada deu minuts per comprovar que encara no hi havia res de nou. […]
gestionar un constipat entre un despatx que sembla una sauna i una casa freda perquè no s’hi fa vida quan hi ha sol és una mica complicat. Per això l’arrossego i el traspasso a qualsevol ànima que vulgui colgar-se sota de mantes amb brous calents. I una muntanya de mocadors al voltant, és clar. Si […]
avui m’han fet veure, de manera subtil, que ja no escric tant com abans. Ni aquí, ni allà, ni més enllà. Que ho tinc tot molt abandonat. Que quin motiu m’ha fet desistir. Guaita, i jo que no m’hi havia parat a pensar… Deu ser que no tinc gaires coses a dir. O que ja […]
hi ha persones que creen programes que permeten inserir comentaris estúpids en anglès a les pàgines de gent indefensa. I no s’hi posen per poc. Quan la gent indefensa se n’adona i els comença a esborrar agafa un mètode que, tot i ser lent, és tan mecànic que acaba per no pensar en el que […]
enmig d’aquesta vida hi hauria d’haver un espai en què es pogués respirar una mica, una d’aquelles estones en què només seus i fixes la mirada a les partícules de pols que voleien pertot. Seria reconfortant. Però no, ningú ho instaura a les empreses. I seria millor que les màquines de cafè que sempre s’empassen […]
tinc quatre parets i un balcó amb vistes. Tinc un congelador ple de dinars i de glaçons, i algun gelat perdut en aquest octubre sense gaire fred. Tinc un rentavaixelles ple de plats nets i coberts lluents escurant les últimes gotes amb olor de llimona. Tinc roba estesa al balcó amb agulles de plàstic de […]
sortint de la feina he relliscat i he estat a punt de caure cinc vegades, però en totes he tornat a equilibrar-me amb un moviment àgil de braços. He maleït les sabates i la vorera mullada. Però quan baixava les escales de l’estació de tren, sòlidament, he pensat que potser hauria estat millor caure. Trobar-me, […]
m’imaginava caminant per la platja amb els peus descalços, notant l’aigua a les puntes dels dits cada cop que s’apropés una onada, esquivant nens amb pales que intentaven fer castells de sorra. I acabava asseguda en alguna roca des d’on podia veure perfectament l’horitzó, allà al fons, darrera d’alguna barqueta que dansava sobre l’aigua. Tot […]
encara no he caminat descalça fins a la cuina per anar a buscar un got d’aigua, ni m’he assegut a fora el balcó observant els patis veïns, ni m’he equivocat amb el programa de la rentadora. Per no fer no he escollit ni els dies de les vacances, ara que sé que en tinc. Vagarejo […]
han passat tants dies i tantes nits que em costa saber a quin dia aterro. He passat un constipat, dues visites al metge, dues obres de teatre, una declaració d’hisenda, una entrevista de feina, un examen oficial, una festa de la cervesa, dos aniversaris i tres llibres nous. Potser em començaré a trobar quan pugui […]
